Variació, contacte, revitalització i traducció de la llengua: un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en basc

És àmpliament conegut que la traducció ha tingut un impacte positiu en la revitalització de la llengua basca (Mendiguren Bereziartu, 1995), ja que és un dels mitjans principals de creació, consolidació i extensió del model estàndard de la llengua (Belmar, 2017). Aquest article analitza els problemes que envolten la revitalització d’una llengua minoritzada: com ara la tensió entre estandardització i variació; o bé les maneres en què la pressió del contacte lingüístic pot afectar l’ús de formes verbals expressives que estan desapareixent de la llengua parlada, ja sigui com a causa del contacte amb l’espanyol o per la pressió del registre estàndar (Alberdi, 2018). Un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en obres de literatura tant originals com traduïdes il·lustrarà aquestes qüestions a la pràctica. De fet, les dades suggereixen que hi pot haver un esforç planificat per revitalitzar l’ús de marcadors al·locutius.